JAUME II: Fill segon de Pere el Gran i Constança d'Hohenstaufen, Jaume II heretà a la mort del seu pare el regne de Sicília. Governà l'illa des de 1285 a 1291, amb disputes per la seva possessió amb el Papa i els angevins. A la mort sense descendència del seu germà Alfons el Franc, rebé la Corona d'Aragó (Catalunya, Aragó i València) i deixà Sicília en mans del seu germà petit Frederic. Com en el cas d'altres monarques, us serà fàcil trobar força dades biogràfiques del personatge. Ja des de la seva època a Sicília era aficionat a la poesia, i a la seva cort aconseguí crear un cercle important de producció, amb la figura destacada de Jofre de Foixà que, segons diu, escriví les Regles de trobar a instàncies del rei. També protegí Arnau de Vilanova i redactà lletres de recomanació a favor de Ramon Llull en els seus desplaçaments al nord d'Àfrica. Com a trobador és autor d'una dansa religiosa, en què compara l'Església amb una nau que solca amb dificultats els perillosos corrents del món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada