Alguns alumnes de 3r ESO de l' institut IES Mediterrània (http://www.facebook.com/group.php?gid=45610079082), hem fet un blog dedicat a la LITERATURA CATALANA, des del seu origen fins ara. Podreu veure definicions de diferents conceptes relacionats amb la literatura, informació sobre persones que han influït en ella etc. Anirem actualitzant el blog cada vegada que tinguem més informació. Podreu deixar comentaris amb les vostres opinions o dubtes sobre el contingut.
06 de novembre, 2010
QUE ÉS LA LITERATURA?
La literatura deriva de la paraula llatina " littera(e)" que significa lletra escrita de l'alfabet. Per tant, originalment la literatura fa referència a la paraula escrita.
També es considera la literatura com el conjunt d'obres literàries d'un poble, d'una època o d'un gènere. Habitualment, es consideren com a literatura només els textos escrits, ja que hi ha qui defensa que es pot incloure qualsevol tipus de treball basat en símbols, com ara un còmic, imatges etc.
També es considera la literatura com el conjunt d'obres literàries d'un poble, d'una època o d'un gènere. Habitualment, es consideren com a literatura només els textos escrits, ja que hi ha qui defensa que es pot incloure qualsevol tipus de treball basat en símbols, com ara un còmic, imatges etc.
LA LITERATURA EN L'EDAT ANTIGA:
La literatura en l'edat antiga, era clàssica. Es podia classificar en:
- LITERATURA GREGA: escrites per ÈSQUIL, SÒFACLES, EURÍPEDES, HOMER, entre d'altres.
- LITERATURA ROMANA/LLATINA: escrites per TERENA,PLAUTE,ORIDI,VIRGILI, entre d'altres.
![]() |
Aquestes són unes imatges d'alguns escriptors que van influir en la literatura de l' edat antiga, entre ells SÒFLACES. |
LA LITERATURA EN L' EDAT MITJANA:
La literatura de l'edat mitjana es podia classificar en tres blocs:
- LITERATURA RELIGIOSA
- NOVEL·LA CAVALLERESCA: Romans Artúric (narració/rei Artur).
- POESIA ÈPICA
LA LITERATURA EN L'EDAT MODERNA I CONTEMPORÁNIA:
La literatura en l'edat moderna la podem classificar segons aquestes èpoques:
- S.XVI: Renaixement
- S.XVII: Barroc i rococó
- S.XVIII: Il·lustració, neoclassicisme i preromanticisme.
La literatura en l'edat contemporánia es classifica en:- S.XVII: Barroc i rococó
- S.XVIII: Il·lustració, neoclassicisme i preromanticisme.
- Romanticisme
- Realisme i naturalisme
- Moviements finals de S.XIX (...)
EL CATALÀ PRELITERARI:
S' anomena català preliterari a la llengua que es va diversificar entre els segles s.VI-VIII, deixant enrere el llatí vulgar que es parlava a la Catalunya vella.
ELS PRIMERS TEXTOS EN LLENGUA CATALANA:
FORUM IUDICUM : El Forum Iudicum era un codi de lleis visigòtic que fou traduït al català a mitjan segle XII. La traducció catalana fou feta durant els primers anys del govern de Ramon Berenguer IV (1113-1162).
ELS PRIMERS TEXTOS EN LLENGUA CATALANA:
HOMILIES D' ORGANYÀ: Les Homilies d'Organyà són un recull fragmentari de sermons escrits en català que van ser trobats a Organyà, a l'Alt Urgell, l'any 1904. És un dels primers textos catalans en prosa, que podem datar a finals del segle XII o principis del XIII.
LA NARRATIVA DEL SEGLE XIII
RAMON LLULL(1232-1315):
En la tradició anglosaxona,va ser un rellevant escriptor, filòsof, místic, teòleg i missioner mallorquí del segle XIII. És considerat un dels creadors del balear literari i un dels primers a fer servir una llengua romànica per transmetre coneixements filosòfics, científics i tècnics, a més de textos novel·lístics. També va escriure en llatí, àrab i occità.
LA NARRATIVA DELS SEGLES XIII-XIV:
Les 4 grans cròniques:
1. Jaume I
2. Bernat Desclot
3. Ramon Muntaner
4. Pere III el Cerimoniòs
CRÒNICA DE BERNAT DESCLOT:
Llibre del Rey en Pere d'Aragó e dels seus antecessors passats, és el títol de la segona gran crònica catalana, crònica que normalment coneixem pel nom del seu autor, Bernat Desclot.
CRÒNICA DE RAMON MUNTANER:
Ramon Muntaner va néixer a Peralada l'any 1265 i va morir a Eivissa, d'on era governador, el 1336. Tal i com ell mateix ens explica, l'any 1325, al seixanta anys, instal·lat a la seva alqueria de Xilvella, a l'Horta de València, va iniciar la redacció de la Crònica que porta el seu nom.
CRÒNICA DE PERE III EL CERIMONIÓS:
La Crònica de Pere el Cerimoniós és la darrera de les quatre grans cròniques medievals catalanes. En ella Pere III- que diu que vol que el llibre es digui Llibre en què es contenen tots els grans fets qui són entrevenguts en nostra Casa, dins lo temps de la nostra vida, començant-los a nostra nativitat-, explica en primera persona, 50 anys de la seva vida (entre 1319, data del seu naixement, i 1369), 33 dels quals corresponen al regnat que va exercir al llarg de 51 anys.
LA NARRATIVA DEL SEGLE XIV:
BERNAT METGE:
Fou un escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes.És considerat un dels millors prosistes catalans, introductor de l'estil renaixentista a la literatura catalana, amb una fina intel·ligència, i una gran sornegueria.
Fou un escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes.És considerat un dels millors prosistes catalans, introductor de l'estil renaixentista a la literatura catalana, amb una fina intel·ligència, i una gran sornegueria.
LA NARRATIVA CAVALLERESCA DEL SEGLE XV:
TIRANT LO BLANC: Obra més important de l'escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell i està considerada un dels màxims exponents de la novel·la cavalleresca en llengua catalana i del segle d'or valencià. Fou escrita entre el 1460 i el 1464, fou publicada a València l'any 1490 i reimpresa a Barcelona el 1497. Durant el segle XVI fou traduïda al castellà (1511) i a l'italià (1538), més tard al francès(1737) i modernament ho ha estat a l'anglès (1984) i a moltes altres llengües.
LA NARRATIVA CAVALLERESCA DEL SEGLE XV:
CURIAL E GÜELFA:
És una de les obres més importants del gènere de novel·la cavalleresca en català. Fou el1876 quan Manuel Milà i Fontanals parlà per primera vegada d'aquest manuscrit anònim i sense títol escrit entre 1432 i 1468. L'any 1901 Antoni Rubió i Lluch la va publicar per primer cop i li va donar aquest títol. Posteriorment va ser editada per Ramon Aramon (1930-33) i per Ramon Miquel i Planas i Alfons Par (1932). L'última edició, que corregeix algunes errades de transcripció i que s'acompanya d'un estudi sobre la seua autoria (indicant que la hipòtesi més versemblant és que fos valencià) és d'Antoni Ferrando per Éditions Anacharsis (2007).
És una de les obres més importants del gènere de novel·la cavalleresca en català. Fou el1876 quan Manuel Milà i Fontanals parlà per primera vegada d'aquest manuscrit anònim i sense títol escrit entre 1432 i 1468. L'any 1901 Antoni Rubió i Lluch la va publicar per primer cop i li va donar aquest títol. Posteriorment va ser editada per Ramon Aramon (1930-33) i per Ramon Miquel i Planas i Alfons Par (1932). L'última edició, que corregeix algunes errades de transcripció i que s'acompanya d'un estudi sobre la seua autoria (indicant que la hipòtesi més versemblant és que fos valencià) és d'Antoni Ferrando per Éditions Anacharsis (2007).
LA POESIA:
És l'art d'expressar, en paraules, el contingut espiritual propi, mitjançant mots disposats segons la mètrica. La poesia popular és la poesia creada per poble per expressar la seva identitat, amb unes vivències elementals, i permanents, en les que es reconeix com a tal poble. També es diu poesia d'una obra en vers. Hi podem distingir les obres escrites en vers; i el conjunt d'obres poètiques d'un poeta, o de diferents poetes, produïdes en una època, una llengua determinada, un gènere, etc
LA POESIA TROBADORESCA DELS SEGLES XII-XV:
La poesia trobadoresca és un gènere literari de l'edat mitjana (essencialment entre els segles XII i XIII) que es conreà sobretot als territoris occitans i catalans. L'èxit d'aquesta també influencià algunes regions veïnes propagant-se fins a la península itàlica i a Galícia.
LA POESIA DEL SEGLE XV:
Aquests són alguns dels poètics que van destacar en aquella època:
- Jordi de Sant Jordi
- Roís de Corella
- Ausiàs March
- Jordi de Sant Jordi
- Roís de Corella
- Ausiàs March
LA POESIA DEL SEGLE XV:
AUSIÀS MARCH:
Fill del poeta Pere March i de Lionor Ripoll, va néixer, probablement a Gandia, l'any 1397, d'una família de burgesos enriquits i funcionaris incorporada a l'estament de la cavalleria. Pere March emancipà el seu fill l'any 1409; des d'aquest moment esdevé el cap de la branca valenciana de la família, i ja el 1415 assisteix a les Corts de València com a "donzell" i el 1419 li és conferit l'orde de cavalleria.
TROBADORS CATALANS:
GUILLEM DE CABESTANY: Fou un trobador especialment famós per la seva vida, de la qual no es coneixen gaires detalls contrastables. La vida que figura en els Cançoners després de la seva mort va ser al·ludida, repetida o ampliada per Petrarca, Boccaccio, Stendhal, etc., encara actualment és matèria literària, per exemple, hi ha un capítol sencer -50 pàgines- a El Unicornio (1965) de Manuel Mujica Laínez, que l'amplia i refà en el context de la novel·la.
TROBADORS CATALANS:
GUILLEM DE BERGUEDÀ: (1130-1195/1196), fou un gentil baró de Catalunya, vescomte de Berguedài senyor de Madrona i de Puig-reig. Fou bon cavaller i bon guerrer, i tingué guerra amb Ramon Folc de Cardona, que era més ric i més important que ell. És el trobador del qual ens han arribat més textos. A part de la
TROBADORS CATALANS:
JAUME II: Fill segon de Pere el Gran i Constança d'Hohenstaufen, Jaume II heretà a la mort del seu pare el regne de Sicília. Governà l'illa des de 1285 a 1291, amb disputes per la seva possessió amb el Papa i els angevins. A la mort sense descendència del seu germà Alfons el Franc, rebé la Corona d'Aragó (Catalunya, Aragó i València) i deixà Sicília en mans del seu germà petit Frederic. Com en el cas d'altres monarques, us serà fàcil trobar força dades biogràfiques del personatge. Ja des de la seva època a Sicília era aficionat a la poesia, i a la seva cort aconseguí crear un cercle important de producció, amb la figura destacada de Jofre de Foixà que, segons diu, escriví les Regles de trobar a instàncies del rei. També protegí Arnau de Vilanova i redactà lletres de recomanació a favor de Ramon Llull en els seus desplaçaments al nord d'Àfrica. Com a trobador és autor d'una dansa religiosa, en què compara l'Església amb una nau que solca amb dificultats els perillosos corrents del món.
05 de novembre, 2010
TROBADORS CATALANS:
CERVERÍ DE GIRONA: Trobador vinculat a la casa reial (Jaume I, Pere el Gran). Tot i que en l'actualitat es creu que es tracta del mateix trobador, encara hi ha algun estudis, concretament Joan Coromines, que pensen, amb arguments poc convincents, que Guillem de Cervera i Cerverí de Girona són dos personatges diferents i que el primer és uns 30 anys anterior al segon. Ens limitem aquí a constatar aquesta divergència d'opinions i optem per no entrar en polèmica i presentar-los com el mateix trobador.
RAMON LLULL:
RAMON LLULL:
Conegut al seu temps amb els sobrenoms d'Arabicus Christianus (àrab cristià), Doctor Inspiratus (Doctor Inspirat) o Doctor Illuminatus (Doctor Il·luminat), Llull és una de les figures més fascinants i avançades dels camps espiritual, teològic i literari de l'edat mitjana. En alguns dels seus treballs va proposar diversos mètodes d'elecció que van ser redescoberts al segle XVIII per Nicolas de Condorcet. Va ser escriptor, cabalista, divulgador científic, missioner, teòleg, ermità franciscà, i molt més, i va deixar una obra ingent, variada i de molt alta qualitat escrita en occità, català, àrab i llatí. Se li atribueixen obres d'Alquímia.
Conegut al seu temps amb els sobrenoms d'Arabicus Christianus (àrab cristià), Doctor Inspiratus (Doctor Inspirat) o Doctor Illuminatus (Doctor Il·luminat), Llull és una de les figures més fascinants i avançades dels camps espiritual, teològic i literari de l'edat mitjana. En alguns dels seus treballs va proposar diversos mètodes d'elecció que van ser redescoberts al segle XVIII per Nicolas de Condorcet. Va ser escriptor, cabalista, divulgador científic, missioner, teòleg, ermità franciscà, i molt més, i va deixar una obra ingent, variada i de molt alta qualitat escrita en occità, català, àrab i llatí. Se li atribueixen obres d'Alquímia.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)